No anava a passar per alt, una festivitat com aquesta. A tots els Jordi s Felicitats! I sempre recordar, que les tradicions, no són dolentes. ;), lo dolent és oblidar-se'n i no analitzar perquè van sorgir I aquest any segueix la tradició, amb una flor:) Una flor per Sant Jordi Ja sabeu, sempre regala encara que no sigui "San Jordi, una flor i un llibre, Una abraçada, i Feliç Sant Jordi! Estic segur que a molts i a moltes us regalaran "un llibre i una flor) (a mi no)… demà? Ja és divendres, a un pas del cap de setmana. ;) ! Apa gent Se vos estima :) !
Ens hem de cuidar, no solament de qui ens provoca les ferides, sinó també d'aquell que ens ofereix la cura de les ferides. La sinceritat i confiança absoluta, entre dos éssers humans, no podrà ser confirmada mai fins que un dels dos ha partit al cementiri i no ha tingut temps de fallar.19 anys no són suficients per tenir tota l'experiència que els anys puguin concedir-li a una persona, però si ho són per aprendre a dubtar i pensar-ho dues vegades.Sempre creiem que amb o la següent serà diferent, però el detall és que sempre ha d'existir un següent, perquè el passat següent no va ser diferent. (Quin traballengües..:s)Això no ho dic al ple escenari amorós. Aquestes línies són motivades per assumptes laborals i d'"amistat".Ja les meves llàgrimes no són tan curioses com abans, més sento que es queden atoradas en mi i se solidifiquen, potser això és el que em fa sentir aquest nus al coll i una roca al pit.Tracte de veure-ho tot com a lliçons de vida, donades sota instruccions de Déu. Penso que el vol fer-me fort i expert per viure i rebre després una recompensa. Jo esperaré el meu torn.Però d'alguna cosa si m'estic convencent i no perquè en algun moment ho dubtés: Els únics “éssers” en aquest món que mai no m'han fallat i es que mai no ho faran són: Déu i la meva mare. I totes les altres coses són pura...fantasía.?El silenci és virtut de pocs.
De vegades em pregunto cap a on vaig. O simplement perquè vaig. Sembla que estem obligats a caminar encara que no fem agost gaire bé pel qual o per a que. Això m'avorreix. Vull detenir-me, i no puc, o no em deixen. És una pena, podria aprofitar el temps molt millor del que ho faig ara si em deixessin fer-ho a la meva manera. Estúpida societat...tengo ganes de cridar-li. De donar-li un bon cop perquè desperti d'aquest son absurd a què criden vida.Estúpid jo, que jugo amb ella intentant assolir-la i això mai no succeirà. Les coses són així avui en dia. I si el deixes, l'has cagat.Jo fa temps que la vaig cagar, però fins al fons. Vaig posar les meves primes cames en un bassal de fang i em va cobrir fins i tot l'obligo. I el pitjor, estic orgullós d'això.Si, estúpida vida, faig el que vull. T'intento desafiar a tu, i sens dubte a la societat. Sol ho intento, perquè òbviament sempre ganes. Però és igual, jo seguiré intentant-ho. M'agrada la perseverança. M'agrada portar-te la contrària. Encara que amb això l'únic que faci sigui enfonsar-me més en el fang.
Vull frinar els meus somnis un per un...
Si a la Pau i no a la guerra !
És molt tard i assegut aquí en el meu llit pensant en que te vist fa nomes 5 hores, pensant en tu, deixant que a través del fum del meu cigarret el meu pensament voli cap a tu, per sentir si tu també estas pensant en mi. Em poso a recordar el moment en què te vaig conèixer, com es reflectia la llum del sol en els teus ulls plens de felicitat.Mentre la meva mirada recorria tot el contorn del teu cos, i el meu pensament volava amb el vent que sacsejava el teu cabell i et deia en silenci la teva mirada m’enamora.Diguem tu qui ets que fas d'aquest moment una cosa única i meravellosa, cada vegada que es creuen les nostres mirades sento que m'enfonso al mar dels teus ulls i m'imagino provant el sabor dels teus llavis quan es posen en els meus assaborint amb delit aquest sabor de la teva boca com si fos la fruita prohibida.Incontrolable-ment en aquest paper com si tingués vida pròpia i t'escriuen, els versos més bells sortits des del fons de la meva ànima paraules que reflecteixen aquest amor que sento per tu. Quan escric per a tu, la meva ànima diu t'estim el meu cor és teu, la meva vida et pertany, el meu somriure és teu...http://www.youtube.com/watch?v=8e9qkRcwXeMveig un final i un principi en la meva vida :(:( !
En ocasions ens resulta difícil trobar la paraula adequada per transmetre un pensament, per expressar un sentiment o per comunicar una idea. Hi ha paraules que se les porta el vent, unes volen tan alt que arriben fins al cel; d'altres se n'ofeguen al mar, en canvi, n'hi ha que no les destrueix ni el temps, algunes són lleugeres d'equipatge; poden ser ingènues o virginals. També n'hi ha soporíferes que t'emboliquen en el més profund dels somnis; d'altres sonen a música celestial que aconsegueixen captivar la teva ànima, tanmateix, hi ha paraules tempestuoses o que provoquen guerres injustes. La majoria són fermes i sòlides com el terra que trepitgem. Tenim paraules ardents i fogoses. I no podem oblidar-nos d'aquelles paraules sàvies que ens transmeten coneixements. En resum, d'una manera o una altra, totes són boniques i poètiques i toquen el nostre cor i ens conviden a relacionar-nos i estimar-nos.
